Les empreses que implanten nous models de gestió centrats en les persones són més innovadores, resilients i competitives

Dins de deu anys, les organitzacions tindran poc a veure amb les de cinc o deu anys arrere. L'evolució cap a nous models de gestió i lideratge, que impliquen una revisió dels rols tradicionals de les persones i busquen despertar tot el seu potencial, és una tendència en ple desenvolupament i no té volta arrere, una vegada que han quedat demostrats els seus impactes positius en termes de motivació, productivitat, innovació i competitivitat. Una visió que comparteixen els experts que han participat en la jornada ‘reimaginant les organitzacions’, emmarcada en el projecte ‘Organizaciones de Futuro’ del centre d'innovació Las Naves, de l'Ajuntament de València.

"Quan les organitzacions són més humanes i més sostenibles milloren la seua capacitat de resposta, la seua resiliència, i això es tradueix en millora de resultats i aportació de valor per al seu entorn", va subratllar en l'obertura de l'esdeveniment Carlos Galiana, regidor d'Innovació de l'Ajuntament de València. “No hi ha dubte que les grans transformacions que necessita aquesta societat es donaran si el seu teixit empresarial les lidera i les persones i els equips que conformen aquestes les emprenen”, va subratllar.

En aquest context, fa sis mesos es va posar en marxa en Las Naves el projecte ‘Organizaciones de Futuro’, “que aspira a generar coneixement sobre nous models dins de les empreses i institucions, on s'adopten fórmules que humanitzen, promoguen i creen consciència entorn d'altres formes i mentalitats d'organització, lideratge i propostes de valor”, va detallar Marta Chillarón, directora de Las Naves.

Transformació des de les persones

En aquest nou paradigma d'organitzacions sostenibles i centrades en les persones, l'organització deixa de concebre's únicament com a instrument de generació de valor econòmic. Es considera un vehicle del desenvolupament professional, però també personal, i creadora de valor i impacte positiu, tant internament com en el seu entorn.

Confiança, co-creació, corresponsabilitat, propòsit compartit, lideratge distribuït, intel·ligència col·lectiva, sociocracia i altres conceptes disruptors en gestió de persones van centrar gran part de les intervencions dels participants en les jornades. Els experts van introduir, també, en les seues reflexions i aportacions, indicadors i exemples pràctics que reflecteixen els impactes reals d'aquestes noves formes d'organització i lideratge en termes econòmics.

En aquest sentit, Olivier Gesbert, propietari de Pressto el Perú, va exposar l'experiència que va transformar la seua empresa i li va portar a cofundar la iniciativa Organitzacions Col·laboratives. A conseqüència d'un problema familiar greu, que el va obligar a traslladar-se a França durant un llarg període de temps, els seus empleats van assumir la responsabilitat d'autogestionar-se dins de l'empresa i van ser els principals artífexs del seu canvi.

“Van afrontar i van resoldre els problemes millor del que jo ho hauria fet. Hi ha hagut 3 palanques clau en la nostra transformació com a organització: la confiança, que es demostra amb fets, l'autocontrol i l'autogestió. Dos anys després, la productivitat per persona havia augmentat un 29% i els resultats del negoci havien crescut com mai. Els empleats han passat a manejar la seua unitat de negoci, els seus ingressos i resultats", va detallar.

Estan preparades les organitzacions per a afrontar aqueixa evolució?

Els experts que van participar en la jornada ‘reimaginant les organitzacions’ -procedents del món acadèmic, de l'emprenedoria, associatiu i de l'empresa privada- coincideixen que la transformació de les organitzacions és un procés que requereix, en la majoria dels casos, d'un cert temps per a desenvolupar-se i consolidar-se. De fet, adverteixen que pot fracassar si intenta imposar-se de manera abrupta, atés que existeixen molts factors o situacions que requereixen de respostes o adaptació: des de la reticència o la por al canvi a l'existència d'una manera de treballar molt estandarditzada o una cultura en la qual el propietari o líder té una gran dominància.

“És necessari perseverar i tindre paciència. Les organitzacions no són perfectes, perquè estan formades per éssers humans, que no ho som. Però cal començar a caminar, perquè, si no, no arribarem a cap lloc. Sent conscient que no serà fàcil i que no serà tot perfecte, però visionant un camí i un futur millor”, va indicar Margarita Albors, fundadora i presidenta de Social Nest Foundation.

En la mateixa línia, Ana Moreno, professora de l'Escola d'Enginyeria Industrial de la UPM, "La dificultat de la transformació organitzativa completa no és incompatible amb anar introduint pràctiques, equips, rutines... que vagen introduint el canvi. Quan es generen les condicions, les persones creixen i aporten".

David Tomás, cofundador de Cyberclick, i Óscar García, de K2K Emocionant, van posar sobre la taula la necessitat de canviar el rol de la propietat i els models de lideratge. Van coincidir que el progrés de l'organització requereix de líders inspiradors, motivacionals, que aconseguisquen implicar la resta de persones. Tots dos van advertir que, si no és així, el líder no deixarà que el potencial de la resta de persones es desenvolupe.

Sense receptes: Solucions adequades a cada empresa i entorn

“No hi ha receptes estàndard, que servisquen per a tota mena d'organitzacions i contextos. Cadascun hem d'aportar i aprendre per a construir les organitzacions del futur. Hem de reflexionar, experimentar, co-crear,... és un camí molt incipient i hi ha molts dubtes -en termes jurídics, legals, laborals,..-. Cada marc legislatiu i cultural és diferent i no existeixen solucions globals estàndard. Cal buscar el que tinga sentit en cada entorn i per a cada entitat”, va assegurar Mónica Expositor, fundadora de Neomeraki i impulsora d'Organizaciones de Futuro, de Las Naves.

En l'última part de la jornada, van aportar les seues reflexions sobre la transformació en els models organitzatius i de lideratge Tomás González, director de la Càtedra d'Economia i Humanisme de la Universitat de València; José Enrique García, director d'Equip Humà; Raquel Montesinos, directora de AJEV (Associació de Joves Empresaris de València); Enrique García, director general de Florida Grup Educatiu; Encarna Mazón, directora de la Càtedra de Cultura Empresarial de la Universitat de València, i Juan Poveda, soci fundador de Trumbo i professor associat de ESIC.

"Convide als empresaris a preguntar-se què canviaria si ells canvien. Crec fermament en els empresaris que fan empresa perquè les persones cresquen. El dia que prenguem consciència que les empreses són un mitjà per al creixement personal, el món canviarà", va concloure Olivier Gesbert.