Entrevista a Isabel Almagro

Entrevistem a Isabel Almagro, experta en comunicació i protocol.

Parla’ns una miqueta de tu, Isabel.

Bé, doncs sóc Isabel Almagro Cabedo, formadora i consultora en comunicació i protocol, i considere que em caracteritza la passió pel meu treball, ja que és el que m'agrada, arribar a les persones, transmetre i intentar detectar les seues necessitats per poder satisfer-les.

Crec que has dit una cosa clau per tal de triomfar tenint una idea o una empresa, que és tindre una passió per allò que es realitza, ja que si no és així, ni t’alces pel matí amb ganes ni arribes a transmetre els teus coneixements als clientes i a les empreses.

Evidentment, si no tens passió per allò que fas, has de tractar de cercar-la. Moltes voltes en els cursos que impartisc diferencie molt entre actitud i aptitud. L’aptitud es una cosa amb la qual naixem, que ja estem capacitats, mentre que l’actitud és aquella que tu poses en el dia a dia, en el qual pots canviar les coses, que tot puga arribar i continuar endavant.

Què és el que et caracteritza, el que et fa destacar i ser emprenedora?

Crec que el que em caracteritza és que sóc una persona que, com a formadora, pense que s’ha de tindre molt de respecte per les persones a les quals transmets, als assistents que van als teus cursos, als tallers o a les conferències. El que cal fer, o el que jo faig, és intentar donar allò que ells necessiten, transmetre’ls i no fer un programa únic, sinó adaptat a cadascun dels assistents. No és el mateix impartir un curs o taller per a empresaris que per a autònoms o per a gent que està aturada i cercant treball; el que cal fer és adaptar-se a ells i donar-los el millor possible.

Supose que esta és també la gran dificultat, dirigir-te concretament, personalitzar esta ajuda, perquè no serà el mateix el que necessite una persona que està aturada o des de fa temps que una empresa que tal volta vulga millorar les vendes...

Efectivament. Saps el que passa? Tots sabem que les habilitats soci-professionals s’aprenen, no naixem amb elles, i estem en un època de molta informació i poca formació. El que passa és que les persones s’han de preparar, han de conéixer el DAFO, les seues debilitats, les seues fortaleses, i dins d'això, saber què és el que poden fer i el que poden aconseguir. Cal generar i aprendre a ser empàtic; jo sempre dic que l’empatia és saber posar-se en el lloc de l’altra persona sense submergir-se en el seu món emocional. Quan tu imparteixes cursos has de detectar, no pots anar amb un guió fet, sinó que has de veure les persones com estan, si realment t’estan atenent, si estan captant el missatge; per això adore la comunicació, perquè les persones som animals socials i ens caracteritza la comunicació; des que naixem estem comunicant. Però què passa? Que no sabem transmetre. En el procés de comunicació hi ha molts errors i intente transmetre a les persones eixe afany per comunicar, per saber arribar a la resta de persones i per entendre’ls.

Si ho centrem un poc, diré la paraula que pareix que ens ha perseguit durant molts anys: la crisi. Impartint cursos de comunicació, d’intel·ligència emocional, d’atenció al client, imagine que t’hauràs apropat a molts centres CEDES a pobles on, com ja he dit abans, hauràs trobat moltes persones aturades. Quins consells dónes en general a estes persones desocupades?

Esta és una pregunta amb la qual em trobe tots els dies en molts dels cursos que impartisc. Evidentment les persones que estan aturades tenen un problema, i és que a més d’estar desocupades, com que esta situació no l’han triada ells sinó que els ha vingut així, el que fan és dir: «està tot molt malament, no hi ha solució...», i clar, el que hem de canviar sempre és esta actitud, i en canviar-la, has de preparar-te, formar-te. Es el que comentàvem abans: la gent no es prepara, tothom espera que li criden, però cal ser proactiu hui dia, ja que estem en una societat que està canviant constantment. Les persones, tot i que estiguen treballant en una empresa, han de reciclar-se tant personalment com professionalment i no perdre la inquietud, ja que, sobretot, és el creixement personal el que et fa avançar. Intente transmetre esta passió i dir: no et quedes amb el que saps; aprén més. Jo sempre dic que quan era adolescent «me menjava el món» i creia que ho sabia tot, però beneïda maduresa... va passant el temps i cada volta sé menys coses, i ara fins i tot us dic que no sé res, però el que intente és cada dia aprendre de nou, aprendre sempre dels millors, perquè sempre tenen alguna cosa que aportar. Això és el que intente transmetre a les persones, que desenvolupen esta proactivitat, que siguen ells els encarregats d’anar a buscar les coses, que busquen cursos, que es reciclen, perquè això és el que et fa créixer i avançar, i no estancar-se mai.

Fins i tot en el cas dels que sí tenim treball, recomanes que no ens conformem amb l'horari de treball; tot i que estem cansats, cal dedicar-li mitja hora o una hora al dia, els que podem, a formar-nos.

No és que ho recomane, perquè jo no sóc ningú per a donar consells. El que sempre dic és que no em contes com ho has fet, sinó com ho has aconseguit. Evidentment la formació, llegir, preparar-te a diari, tot i que només siga dedicar quinze minuts o mitja hora al dia, o dos dies a la setmana, a reciclar-te i aprendre d'altres persones, és com una planta que vas regant dia a dia perquè no vols que es marcisca; nosaltres els éssers humans som igual, necessitem eixa formació i eixa preparació, a més de ser una forma de motivar-te i de saber que pots fer alguna cosa més, i tots som capaços de fer moltes coses. Estem sentint sempre parlar de la zona de confort... doncs eixir d'eixa zona quan una persona porta tal volta molt de temps en el treball, al qual s'ha acostumat i adaptat, és difícil, però cal intentar donar un xicotet pas cada dia. La vida és una carrera de resistència, no de velocitat, de manera que cal anar a poc a poc, i això es una cosa que jo practique tots els dies.

Una pregunta que també m’agradaria fer-te és sobre un dels cursos que imparteixes sobre intel·ligència emocional. Explica’ns un poc en què consisteix i per què és necessari tant per a persones desocupades com persones amb treball, empreses i tota classe de públic en general.

Tots sabem que el coeficient intel·lectual d’una persona ve determinat pel seu intel·lecte, i està clar que unes persones són més intel·ligents que d’altres, però després està la constància i la persistència. Aleshores, què és la intel·ligència emocional? La intel·ligència emocional és una capacitat que tenim les persones d’entendre altres persones en la qual intervenen els sentiments, és a dir, l’empatia, l’assertivitat, saber posar-te en el lloc de l’altre; és una cosa de la qual manquem, però saps per què? Perquè en un principi nosaltres no ens estudiem nosaltres mateixos sinó que anem per la vida, fent coses, i aleshores diem: «hui m'he passat de la ratlla» o «hui no he fet tot el que havia de fer»... quan realment som capaços de saber i parlar amb nosaltres mateixos, la comunicació interpersonal, que és la primera que hem de tindre, veure què estic fent, com ho estic fent, a qui estic arribant... es tracta de generar eixa capacitat i aprendre eixes habilitats que et fan ser millor persona per tal d’arribar a les resta de persones.